Carme Guiu: "Les dues coses més importants del grup: un local propi i jovent"

· Quins records en tens, de l’inici?
Jo recordo que era molt petita, tenia 6 o 7 anys. Els pessebristes, tots eren homes. Les dones hi anaven els dissabtes al vespre a fer-los el sopar. De botifarres i carn a la brasa se n’han fet tota la vida, en aquella llar de foc [riu]. El local era més petit, tot de fusta, el terra també, i hi havia unes estufes de butà per assecar el guix que també servien per escalfar-nos. Recordo molt els sopars, i l’Angelina, la dona de Jaume Cadafalch, que portava camamilla i cafè amb uns termos, i recordo molt les tertúlies. El meu avi, Vicenç Girbau, que era fuster; l’Àngel Casasayas, paleta, el Josep Alemany, jardiner; el Llorenç Ferrer i el Castells, cadascú feia i ensenyava a fer el que més sabia. Les dones no eren com les que som ara. Elles ajudaven a acabar la decoració del pessebre, però no el feien, encara. 

· Quan comences a fer pessebre?
Nosaltres vam ser les primeres nenes. Recordo la Marina Muntada, la Lali Pérez i jo, netes i filles de pessebristes; vam ser les primeres que vam fer pessebre. El Joan Muntada ens ensenyava a fer-los, els dissabtes a la tarda. Fèiem uns pessebres petits, una caixa representant una cova, paisatge al fons, etc. Ja ens ensenyava la perspectiva. Al grup sempre hi ha hagut obsessió per la perspectiva. Ho fèiem tot de guix. Les plaques es feien de guix, es gravaven i molts cops, es trencaven i s’havien de tornar a enganxar, també amb guix.

· Els materials canvien...
Apareixen nous materials, com el porex. Primer, el porexpan blanc, on posàvem una capa de guix a sobre. Pesava menys, no es trencava gairebé mai, i posteriorment, se’n feien estructures. Tenies una visualització més bona de la composició. 

· I les dones s’hi incorporen... 
La dona entra al pessebre ajudant la seva parella pessebrista o bé perquè les nenes que ja fèiem pessebre ens fem noies. La meva germana, per exemple, venia darrere nostre. De fet, els meus primers pessebres els feia amb ella. L’evolució cap a la paritat ha estat molt ràpida en els últims anys. 

· El grup té escola de pessebre?
Sí, d’escola de pessebre n’hi ha hagut sempre. Quan nosaltres vam començar la feia Joan Muntada. Ara, Adrià Rodríguez i Gerard Enrique, però entremig hi ha hagut altres mestres de l’escola. És una feina poc agraïda perquè els nens tenen edats complicades i han de tenir-hi una actitud, perquè es treballa amb material delicat. Els nens que tenim en tenen molta. 

· Què aporta la temàtica afegida pels pessebristes de Castellar?
Que hi hagi una altra temàtica afavoreix que el pessebre no sigui tan clàssic, que hi hagi maneres de buscar coses diferents, fer-lo més modern. Hi ha associacions que no ho entenen, això que fem, però fent les temàtiques busques nous reptes, nous paisatges. Tenim clar que hem de tenir la temàtica religiosa de pessebre i sempre, del diorama 1 al 6,  és bíblica. A partir del número 7, és lliure. Els pessebres d’aquí agraden perquè innovem i perquè tenim un nivell artístic envejable.

· Quins creus que són els punts forts de l’entitat?
Les dues coses més importants de l’entitat, un local propi i jovent. Tenim un local gran que ens permet treballar tots junts. En altres associacions fan els pessebres a casa i no veuen com treballa l’un i l’altre. Aquí, com que treballem junts en un mateix espai, tenim un vincle important, afegint-hi els sopars. Passem moltes hores fent pessebre i, ja que hi ets, fas sopar [riu]. Un sopar fa caliu i fa tertúlia. Tenim llar de foc per fer botifarres. Moltes associacions tampoc tenen la joventut que tenim aquí, som l’enveja d’altres. El jovent que tenim, entre els 25 i 30 i pocs anys, ens assegura el relleu. 

· Quins són els propers reptes?
Aquest 2024, el concurs de pessebres a les cases fa 80 anys, és més antic que el local. Un grup de joves n’ha agafat el relleu i estan fent publicitat amb un cartell triat d’entre els dibuixos dels nens que enguany fan catequesi. Al concurs s’hi podrà participar amb una visita a casa, també enviant una foto, i hi haurà categories de pessebres a les cases, als comerços i a les entitats. I l’any que ve fem 75 anys. La idea és començar els actes el 27 d’abril, que coincideix amb la remodelació de la Capella de Montserrat i amb el mil·lenari de Montserrat. L’exposició del 2025 tindrà molt a veure amb aquesta efemèride.

Les 11 respostes

Un tret principal del teu caràcter?
Sociable

Un defecte que no pots dominar?
Perfeccionista

Una persona que admires?
El meu avi Vicenç

La teva paraula preferida?
Amistat

Quin plat t’agrada més?
Pa amb tomàquet i pernil

Un viatge pendent?
L’Índia

Un llibre?
‘El llibre groc’ d’Albert Espinosa

Una pel·lícula?
‘Top Gun’

Una escena pessebrista?
Els Reis d’Orient

Un racó de Castellar?
El pati del pessebre i el Puig de la Creu

Un desig?
Doblar el nombre de visitants al pessebre